18 ag. Guerra de sexes per l’aire condicionat

Homes i dones regulen de manera diferent la seva temperatura corporal i no responen de la mateixa manera davant els aires condicionats. Així ho demostra un estudi realitzat per l’hospital Universitari de Maastricht (Holanda), que ha presentat els seus resultats en la revista Nature Climate Change.

La recerca conclou que el cos d’un home sol generar més calor que el d’una dona amb un mateix nivell d’activitat, per la qual cosa el sexe masculí sol preferir que l’aire condicionat estigui a una temperatura més baixa.
Estudis anteriors havien observat que els homes solien preferir treballar amb una temperatura ambiental uns tres graus menys que les dones. Així, mentre els homes prefereixen que les oficines estiguin a 22 graus de mitjana, les dones se senten millor a 25.

En aquest punt, els autors del treball destaquen que els protocols a l’hora de dissenyar la climatització d’un edifici es basen en una normativa establerta fa mig segle que pren com a referència el metabolisme d’un home de 40 anys i 70 quilos.

Aquesta discriminació tèrmica suposa una incomoditat per a moltes dones i provoca problemes de convivència en els llocs de treball. Els investigadors afegeixen que es gasta més energia per climatitzar de la que seria convenient en molts casos, la qual cosa suposa una despesa econòmica extra per a moltes empreses i, per tant, un excés d’emissions contaminants per al planeta. La solució per evitar aquest malbaratament innecessari? Regular els sistemes de refrigeració i els de calefacció a cada edifici en funció de les persones que hi treballen.

La nova recerca és la primera que relaciona les preferències de temperatura d’homes i dones amb el metabolisme de cada persona. I arriba a la conclusió que la zona de màxim confort tèrmic és la mateixa per a tots dos sexes: quan la superfície de la pell es troba a uns 33 graus.

Cap argument, per tant, per pensar que hi ha un sexe fort capaç de tolerar el fred amb un somriure i un sexe feble que necessita caloreta per sentir-se a gust. El que passa en realitat és una altra cosa: el cos masculí sol generar més calor interna i necessita més fred exterior per aconseguir la temperatura superficial confortable de 33 graus. El cos femení, al no produir tanta calor interna, no necessita que la temperatura exterior sigui tan baixa.

Els valors de referència que teníem fins al moment es van establir en els 60’s, a partir de les recerques d’Ole Fanger, un pioner en l’estudi del confort tèrmic. Encara que Fanger es va adonar que hi ha diferències entre persones pel que fa a les preferències de temperatura, va arribar a la conclusió que la majoria de la població té unes predileccions similars. Com a referència, es van prendre els valors d’un home de mitja edat.

Cinquanta anys més tard, s’ha descobert que el confort tèrmic varia segons el sexe, l’edat i l’índex de massa corporal de cada persona. Les persones obeses, per exemple, solen dissipar pitjor la calor corporal que les primes, per la qual cosa sovint prefereixen l’aire condicionat a una temperatura més baixa. Les persones grans, per contra, solen generar menys calor corporal i preferir l’aire a una temperatura més alta.

Els autors de la recerca recorden que el consum d’energia en edificis i d’oficines representa el 30% de les emissions globals de CO2 i destaquen que els seus resultats són rellevants de cara a mitigar el canvi climàtic. Ignorar les diferències entre persones, escriuen en Nature Climate Change, fa que “els edificis siguin energèticament ineficients”, ja que els seus ocupants contraresten les deficiències de la climatització obrint finestres o engegant ventiladors.

La solució passaria per millorar l’eficiència energètica dels edificis ajustant la climatització al perfil dels seus ocupants. Encara que en edificis grans i multitudinaris no pugui aconseguir-se, en edificis residencials i oficines sempre és possible ajustar-ho al màxim.

Font: La Vanguardia